MBCFR e o Núcleo do PT BCN na Festa do 13

 

Ato contra o Congresso inimigo do povo brasileiro

O momento é grave. A democracia exige resposta.

Enquanto uma minoria em Brasília tenta anistiar golpistas e proteger deputadxs como Zambeli, Eduardo Bolsonaro e Ramagem, nós, o povo, vamos às ruas.

Chega de impunidade! Chega de atentados contra a vontade popular!

É hora de reagir. É hora de lutar.

Vamos mostrar nossa força em um grande ATO PELA DEMOCRACIA:

- Não à anistia dos golpistas!
- Cassação já de Zambeli, Bolsonaro e Ramagem!
- Renúncia de Hugo Mota!
- Contra o Marco Temporal!
- Contra o Orçamento Secreto!

A democracia se defende na rua, unidos. Vamos fazer ecoar nosso grito.

Data: 14/12/2025
Às 12h, na Plaça Sant Jaume, Barcelona.

Traga sua voz, sua indignação e sua esperança. O Brasil conta com você!

Compartilhe. Divulgue. Vamos todes!

#DemocraciaSim #RuaEGrito #semanistiasemperdãobolsonaronaprisão #marcotemporalnão

----

Brasil sortirà novament als carrers el #14D contra les mesures i normatives aprovades pels bolsonaristes al Congrés. Una agenda autoritària contra #Democràcia i #DDHH MBCFR, FIBRA i PT Barcelona, organitzem protesta: 📆 14/12/25 📍Pl. Sant Jaume, BCN 🕛12h Porta la teva lluita🖤 Brasil compta amb tu‼️

-----

Brasil saldrá nuevamente a las calles el #14D contra las medidas y normativas aprobadas por los bolsonaristes en el Congreso. Una agenda autoritaria contra #Democracia y #DDHH

MBCFR, FIBRA y PT Barcelona, organizamos protesta:

 14/12/25
Pl. Sant Jaume, BCN
12h

Trae tu lucha
Brasil cuenta contigo

Jornadas 2025 de Marx21 · Ideas para cambiar el mundo

El sábado y domingo, 6 y 7 de diciembre de 2025 participamos activamente de las Jornadas que Marx21 realiza cada año en la Casa de la Solidaritat de Barcelona.

Frente a un planeta en crisis: guerras, racismo, opresión de género, colapso climático y económico… charlas y talleres para analizar lo que está pasando, y ayudarnos a luchar por un mundo diferente.

Compartimos mesa de debates con diverses activistas, con propuestas de lectura para el debate, especialmente en los talleres.

• En los talleres, los debates se hicieron pequeños grupos para facilitar la participación de todo el mundo.
• Las demás sesiones fueron charlas más típicas, con ponencias y, luego, debate general

Ponentes

Albert Gil, miembro de la Organización de Estibadores Portuarios de Barcelona (OEPB); Ámal Alsawi, activista palestina, miembro de la iniciativa One Democratic Palestine; Dai Sombra, activista de Mulheres Brasileiras contra o Fascismo e o Racismo (MBCFR-BCN); Ira Vent, Marx21, Madrid; Jordi Faxón, Marx21; Lucia Müller, activista de solidaridad con Palestina en Alemania, y de Sozialismus von unten, David Karvala, Marx21 Catalunya; Luz Amparo Suaza Florez, Kellys Catalunya; Majda Moustaid, politóloga, hija adoptiva del Raval, activista de UCFR Catalunya; Mariana Araujo, activista de Mulheres Brasileiras contra o Fascismo e o Racismo (MBCFR-BCN); Marta Aziz Tobajas, Delegada Sindical de CGT en Amazon RMU1, Murcia; Paco Priego, Marx21 Catalunya; Rubén James Vargas, Marx21 Andalucía; Salma Laghzaoui Al Bachiri, activista contra el racismo y la islamofobia de género; Vanina Biasi, Partido Obrero, Argentina; Rebecca🍉(ela/she/sie), activista de Mulheres Brasileiras contra o Fascismo e o Racismo (MBCFR-BCN), Víctor Fernández, Marx21 US, Los Angeles; Xoán Vázquez, Marx21…

Más: https://marx21.net/jornadas2025/ 

EXISTIR ES RESISTIR • Acto con Thiago Ávila y Said Abukeshek

Hoy, a las 19:30h, en el Ateneu del Raval, un espacio siempre cómplice y aliado en todas las luchas sociales de Barcelona, recibimos a Thiago Ávila y Said Abukeshek, activistas internacionales, miembros de la coordinación de la Global Sumud Flotilla, y voces imprescindibles en la lucha por una #PalestinaLibre

Desde Barcelona, diversas diásporas del mundo nos encontramos, nos reconocemos y caminamos juntas por Palestina. Nuestras ancestras saben lo que significa que nos nieguen la vida, la tierra y la dignidad. La lucha es unitaria contra el colonialismo, contra la ocupación y el sionismo, contra las violencias que intentan silenciar pueblos enteros. En cada pancarta, en cada canto y en cada abrazo, afirmamos que la solidaridad internacional no tiene fronteras. Desde nuestros barrios decimos: Palestina libre, hoy y siempre. ✊🏽🇵🇸
Video del acto que hicimos con Thiago Ávila y Said Abukeshek, activistas internacionales, miembros de la coordinación de la Global Sumud Flotilla, y voces imprescindibles en la lucha por una #palestinalibre .
Gracias al @ateneudelraval por recibirnos!

Concentración en Barcelona denuncia la masacre en Río de Janeiro y exige justicia para las víctimas

 

Ayer, domingo, alrededor de cien personas nos reunimos en la Plaça Sant Jaume de Barcelona para denunciar la masacre ocurrida recientemente en dos favelas de Río de Janeiro, donde al menos 138 jóvenes negros fueron ejecutados en el marco de una operación policial considerada la más letal de las últimas décadas. La convocatoria fue impulsada por colectivos de la diáspora brasileña, organizaciones antirracistas, movimientos de derechos humanos y grupos solidarios de Catalunya.

El acto comenzó con la creación de carteles en memoria de las víctimas, seguido por intervenciones que pusieron en el centro el carácter estructural de la violencia contra las poblaciones periféricas, negra, empobrecida, en Brasil. Desde las MBCFR enfatizamos que “lo que ocurre en el Complexo do Alemão y Penha no es un hecho aislado, sino una política de Estado que se repite desde hace muchas décadas bajo el discurso de la guerra contra las drogas”.

Representantes del movimiento negro de Barcelona tomaron la palabra para subrayar que se trata de un genocidio que tiene color, territorio y clase social. “La juventud negra de las periferias brasileñas no está muriendo: ¡está siendo asesinada! Esto es una política de exterminio”, denunciamos; y destacamos la necesidad de articular redes internacionales contra el racismo, de memoria, denuncia del auge de un neofascismo globalizado.

Durante la concentración también intervinieron residentes de las favelas de Río de Janeiro, víctimas del racismo, de la violencia policial, en Brasil, y que viven actualmente en Cataluña. Somos la diáspora consciente de lo que ocurre en Brasil y luchamos para cambiarlo. Por eso estamos aquí.

Señalamos, además, el impacto específico de esta violencia sobre las mujeres, que son quienes sostienen el duelo, la búsqueda de justicia y las redes comunitarias tras las masacres. Se recordó que “las madres y abuelas de las favelas son guardianas de la memoria y columna vertebral de la resistencia”.

La lectura del manifiesto en que exigimos una investigación independiente, el fin de las operaciones policiales militarizadas en los territorios periféricos y la garantía de los derechos humanos en Brasil. También anunciamos la continuidad de movilizaciones y acciones internacionales de denuncia, y recaudación de fondos para las familias de las víctimas.

Con cantos, danza, pancartas y abrazos colectivos, la concentración dejó claro un mensaje: ¡vidas negras importan aquí y en Brasil! No habrá silencio frente al genocidio.

#ClaudioCastroAssassino #RioDeSangue #VidasNegrasImportam #necropolitica #brasil #riodejaneiro #eusoqueroéserfeliz

Acte en repudi a massacre a Rio de Janeiro

Convocatòria de Premsa

Diumenge, 2 de novembre – 11.00 h – Plaça Sant Jaume, Barcelona

Massacre a Rio de Janeiro: la més gran del segle XXI al Brasil provoca la mobilització de la comunitat brasilera a Catalunya

Col·lectius socials, culturals i polítics de la comunitat brasilera a Catalunya convoquem un acte públic per la justícia i contra el genocidi del poble negre, arran de la massacre ocorreguda el 28 d’octubre a les faveles del Complexo do Alemão i del Complexo da Penha, a Rio de Janeiro, on almenys 138 persones van ser assassinades durant una operació policial ordenada pel governador ultradretà, Cláudio Castro.

Mobilització a Barcelona

Com a part d’una xarxa internacional de solidaritat, la comunitat brasilera de Barcelona convoca un acte públic en homenatge a les víctimes i en rebuig al genocidi estatal, el diumenge, 2 de novembre de 2025, a les 11.00 h, a la Plaça Sant Jaume, Barcelona.

Agenda:

 11.00 h – Concentració i elaboració de pancartes
 11.30 h – Obertura amb lectura del manifest
 11.40 h – Espai de paraula i artivisme dels col·lectius participants
 12.00 h – Cloenda a càrrec de l’Assemblea de Mulheres Brasileiras Contra o Fascismo e o Racismo (MBCFR)

Organitzacions convocants de la comunitat brasilera a Catalunya

Mulheres Brasileiras Contra o Fascismo e o Racismo (MBCFR)

Diáspora Productora

Casa da Gente Brasil Catalunya

Soma Cultura

L’OCCulta BCN

Camaleonica Duo

Fliperama Lab

L’operació més letal del segle XXI al Brasil

Segons l’Agência Brasil, mitjà oficial del Govern Federal del Brasil, el mateix govern de l’estat de Rio de Janeiro va confirmar 119 morts, entre elles 115 civils i 4 policies, durant l’anomenada Operação Contenção.

D’acord amb la mateixa font, el secretari de Seguretat Pública de Rio de Janeiro va declarar que “l’alta letalitat era previsible, però no desitjada”, i que part de les càmeres corporals utilitzades pels agents van deixar de funcionar a causa de la durada de l’operació.

Veïns locals van denunciar a mitjans nacionals com G1 i UOL que els cossos van ser retirats de les zones de mata pels mateixos habitants, sense acompanyament forense, per evitar que desapareguessin. Segons el portal Canoinhas Online, “els veïns van portar els cossos a la plaça de Penha i van haver de despullar-los per facilitar-ne la identificació”.

El diari Gazeta do Povo va informar que l’operació va generar una crisi institucional entre el govern estatal i el Tribunal Suprem Federal (STF), que va convocar el governador Cláudio Castro i els caps de policia perquè expliquessin l’actuació.

Per la seva banda, el Jornal da Universidade Estadual Paulista (UNESP) va publicar una anàlisi signada per docents especialistes en què s’afirma que “una operació amb més d’un centenar de morts no pot considerar-se un èxit operatiu, sinó un fracàs de l’Estat en la protecció de la vida”.

Una ferida que també ens travessa des de la diàspora

Encara que moltes de nosaltres visquem fora del Brasil, aquesta tragèdia ens toca directament. Les nostres germanes, filles, nebodes i mares continuen allà, als mateixos carrers i faveles marcats per la por i pel dol.

Som una comunitat migrada, però no desconnectada. Portem a la pell i a la memòria el pes del racisme estructural que ens persegueix tant al Brasil com aquí, a Europa. L’hem hagut d’afrontar als carrers, als espais laborals, a les institucions i als nostres cossos.
El reconeixem en aquest racisme institucional que posa una diana sobre els nostres caps, que criminalitza la nostra existència i que sovint ens fa sentir por de tornar a casa o de viure plenament al nostre propi país.

Aquest acte a Barcelona és més que un gest simbòlic, sinó un crit col·lectiu de les dones migrades, una exigència de justícia, reparació i vida digna. És un recordatori que les nostres vides negres importen aquí i allà, i que no hi haurà pau sense veritat ni garanties de no repetició.

Un patró històric d’extermini

Diversos moviments socials i centres d’investigació identifiquen aquesta massacre com a part d’un projecte sistemàtic d’extermini de la població negra i perifèrica.

L’Institut d’Estudis de la Religió (ISER), al seu Informe sobre letalitat policial i racisme estructural al Brasil (2023), alerta sobre el racisme estructural que associa pobresa amb criminalitat i legitima la violència policial.

Organitzacions internacionals com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han documentat repetidament l’ús excessiu de la força en operacions a les faveles:

Amnistia Internacional (2022). Brasil: la política de seguretat pública i la violació sistemàtica dels drets humans i Human Rights Watch (2024). World Report 2024: Brazil.

L’ús recent del terme “narcoterrorisme”, impulsat per la cooperació entre Brasil i Estats Units, ha servit per reforçar la militarització interna i justificar execucions sota una suposada “guerra legítima”. Tanmateix, la Constitució del Brasil, a l’article 5è, prohibeix la pena de mort i garanteix el dret a un judici just.

 Mentre el món calla, les vides negres continuen sent les més amenaçades

Quan sentim parlar de les massacres a Gaza, al Sudan o a la República Democràtica del Congo, tendim a pensar que són tragèdies llunyanes, però totes comparteixen un mateix patró: les víctimes solen ser persones negres, racialitzades, empobrides, dones i infants.

A Gaza, milers de civils palestins han mort sota bombardeigs constants; al Sudan, el conflicte entre faccions militars ha provocat més de deu milions de desplaçaments; a la República Democràtica del Congo, la violència i la fam s’entrellacen amb l’extracció de coltan i cobalt, minerals essencials per fabricar els dispositius que fem servir cada dia.

I al Brasil, el passat 28 d’octubre, a les faveles del Complexo do Alemão i Penha, una operació policial va deixar almenys 138 persones assassinades en un sol dia, la majoria joves negres.

No és un fet aïllat. Cada dia, desenes de joves negres són víctimes de la violència estatal al Brasil, víctimes d’una política de seguretat que actua com si la pobresa fos un delicte i la negritud, una amenaça.

Fa dos anys, a l’estat de Bahia, la Massacre de Gamboa va evidenciar el mateix patró: una operació policial que va acabar amb l’execució de 9 persones i amb la comunitat aterrida. Dos anys després, la denúncia contra els agents responsables continua sent una excepció en un país on la impunitat és gairebé total.

Al Brasil, com en tants altres llocs del Sud Global, la diana sempre apunta als mateixos cossos: negres, pobres i perifèrics. La bala canvia d’idioma, però la lògica és la mateixa. El que uneix aquests escenaris —de Rio de Janeiro a Gamboa, de Gaza al Congo— és una mateixa arrel: la continuïtat del colonialisme i del racisme estructural.

Entendre això no és qüestió de culpa individual, sinó de responsabilitat col·lectiva. Significa reconèixer que vivim en un sistema que normalitza la desigualtat i decideix, de manera silenciosa, quines vides són protegides i quines són prescindibles. El racisme no es limita als prejudicis personals: és una estructura global de poder que travessa fronteres, economies, polítiques i mitjans de comunicació.

Hipocresia del poder: la violència sempre apunta cap avall

Cal recordar que les majors confiscacions d’armes i drogues de la història recent del Brasil no van ocórrer a les faveles, sinó en entorns vinculats a les elits polítiques, militars i econòmiques — i, en aquests casos, no es va disparar ni un sol tret, ningú va resultar ferit ni mort.

El 2019, la policia va trobar 117 fusells automàtics a casa d’un amic de l’ex-policia Rony Lessa, acusat de l’assassinat de la regidora Marielle Franco. Segons va informar G1 Globo, les armes estaven desmuntades però operatives, i l’operació es va dur a terme sense violència ni resistència. Aquell mateix any, un avió de la Força Aérea Brasileira va ser interceptat a Espanya amb 39 quilos de cocaïna a bord, sense enfrontaments ni víctimes.

Més recentment, el Ministeri Públic va sol·licitar l’alliberament del cosí del diputat Nikolas Ferreira, empresonat per tràfic després d’un error judicial.

A l’agost de 2025, la policia civil de São Paulo va desmantellar un esquema de blanqueig de diners del PCC, amb un volum estimat de 52 milions de reals vinculats a empresaris de la Faria Lima — el cor del poder financer brasiler — sense cap intercanvi de trets.

Tot i aquests casos, l’Estat brasiler continua concentrant el seu aparell bèl·lic a les faveles. Quan les armes s’amaguen als barris rics o la cocaïna vola en avions oficials, l’Estat actua amb cautela i respecte. Però quan es tracta de joves negres i pobres, la resposta és immediata, letal i desproporcionada. El problema, per al poder, mai no han estat les drogues ni el crim organitzat: el problema és la favela.

Exigències internacionals de justícia

Davant la magnitud dels fets, les organitzacions convocants exigeixen:

1. La creació d’una comissió internacional i independent d’investigació, amb participació d’experts forenses i organismes de drets humans.
2. La rendició de comptes de qui va ordenar i executar l’operació, inclòs el governador Cláudio Castro.
3. L’obertura d’una Comissió Parlamentària d’Investigació (CPI) al Congrés Nacional.
4. L’impeachment i la detenció preventiva del governador per crims d’Estat.
5. La reparació integral de les famílies, amb suport psicològic i el dret a enterraments dignes.
6. Una revisió profunda de la política sobre drogues, per abordar-la com una qüestió de salut pública i no de seguretat.

Per la vida, la veritat i la reparació

“Quan una mare perd un fill, totes les mares en perden un també.”

Des de Barcelona, unim les nostres veus al crit de les faveles: Prou morts!

Prou racisme d’Estat! Justícia i reparació per les víctimes de Alemão i Penha!

O que diz a TV pública espanhola sobre o massacre no Complexo do Alemão e da Penha, no Rio de Janeiro?

 RTVE NOTICIAS

29/10/2025

"O MAIS LETAL DA SUA HISTÓRIA"

"Massacre nas favelas do Rio expõe feridas abertas da segurança pública no Brasil"

"Uma fileira de corpos se acumulava na rua estreita de uma favela do Rio de Janeiro. Mães, irmãs e vizinhos choravam seus mortos — em sua maioria, jovens negros. Moradores relatam que passaram mais de 24 horas sem dormir, desde o início da operação policial que transformou o território em um cenário de guerra. Nos morros ao redor, cadáveres ficaram espalhados e foram recolhidos pelos próprios moradores, que tiveram de utilizar suas camionetes para buscar os corpos.

“Não tenho palavras para descrever o que vimos”, disse um residente, visivelmente abalado. “Acredito que este tenha sido um dos maiores massacres da nossa história.” A revolta é acompanhada de uma sensação de abandono. “Não há vontade política — nem da direita, nem da esquerda. Só lhes interessa o poder. A vida dos pobres não entra na conta”, desabafou outro morador.

A operação policial, classificada pelo governo estadual como a maior ação de combate ao Comando Vermelho — uma das organizações criminosas mais poderosas do país — deixou a região irreconhecível. Em meio ao confronto, criminosos utilizaram drones com explosivos, ergueram barricadas e queimaram carros. Em muitos momentos, a cena lembrava um teatro de guerra urbana.

Vários moradores foram atingidos pelo fogo cruzado. Ainda assim, o governador do Rio de Janeiro, alinhado à extrema direita e aliado político do ex-presidente Jair Bolsonaro, declarou que a ação foi um “sucesso”. Em contrapartida, o ministro da Justiça afirmou que o governo federal não foi informado previamente da operação e anunciou que irá investigar possíveis violações ao Estado de Direito.

A repercussão do massacre ocorre a poucos dias da abertura da Cúpula do Clima (COP30), em Belém. Jornais brasileiros já falam em “desastre político” para um país que busca recuperar credibilidade internacional em direitos humanos. O presidente Luiz Inácio Lula da Silva afirmou estar “surpreso” com a violência da operação e cobrou esclarecimentos.

Enquanto autoridades trocam declarações, nas favelas o luto permanece. O choro das mães ecoa como memória e denúncia. E a pergunta que se repete — ano após ano, operação após operação — segue sem resposta: até quando a política de segurança pública do Brasil continuará confundindo território periférico com campo de guerra, e juventude negra com inimigo?"

#brasil #macroperacionpolicial #riodejaneiro