Convocatòria de Premsa
Diumenge,
2 de novembre – 11.00 h – Plaça Sant Jaume, Barcelona
Massacre a Rio de
Janeiro: la més gran del segle XXI al Brasil provoca la mobilització de la
comunitat brasilera a Catalunya
Col·lectius socials, culturals i polítics de la comunitat brasilera a
Catalunya convoquem un acte públic per la justícia i contra el genocidi del
poble negre, arran de la massacre ocorreguda el 28 d’octubre a les faveles del
Complexo do Alemão i del Complexo da Penha, a Rio de Janeiro, on almenys 138
persones van ser assassinades durant una operació policial ordenada pel
governador ultradretà, Cláudio Castro.
Mobilització
a Barcelona
Com a part d’una xarxa
internacional de solidaritat, la comunitat brasilera de Barcelona convoca un
acte públic en homenatge a les víctimes i en rebuig al genocidi estatal, el diumenge,
2 de novembre de 2025, a les 11.00 h, a la Plaça Sant Jaume, Barcelona.
11.00 h – Concentració i elaboració de
pancartes
11.30 h – Obertura amb lectura del
manifest
11.40 h – Espai de paraula i artivisme
dels col·lectius participants
12.00 h – Cloenda a càrrec de
l’Assemblea de Mulheres Brasileiras
Contra o Fascismo e o Racismo (MBCFR)
Organitzacions convocants de la comunitat brasilera a Catalunya
Mulheres Brasileiras Contra o Fascismo e o Racismo (MBCFR)
Casa da Gente Brasil
Catalunya
L’operació més letal del
segle XXI al Brasil
Segons
l’Agência Brasil, mitjà oficial del Govern Federal del Brasil, el mateix
govern de l’estat de Rio de Janeiro va confirmar 119 morts, entre elles 115
civils i 4 policies, durant l’anomenada Operação
Contenção.
D’acord
amb la mateixa font, el secretari de Seguretat Pública de Rio de Janeiro va
declarar que “l’alta letalitat era previsible, però no desitjada”, i que part
de les càmeres corporals utilitzades pels agents van deixar de funcionar a
causa de la durada de l’operació.
Veïns
locals van denunciar a mitjans nacionals com G1 i UOL que els cossos van ser
retirats de les zones de mata pels mateixos habitants, sense acompanyament
forense, per evitar que desapareguessin. Segons
el portal Canoinhas Online, “els
veïns van portar els cossos a la plaça de Penha i van haver de despullar-los
per facilitar-ne la identificació”.
El
diari Gazeta do Povo va informar
que l’operació va generar una crisi institucional entre el govern estatal i el
Tribunal Suprem Federal (STF), que va convocar el governador Cláudio Castro i
els caps de policia perquè expliquessin l’actuació.
Per
la seva banda, el
Jornal da Universidade Estadual Paulista
(UNESP) va publicar una anàlisi signada per docents especialistes en
què s’afirma que “una operació amb més d’un centenar de morts no pot
considerar-se un èxit operatiu, sinó un fracàs de l’Estat en la protecció de la
vida”.
Una ferida que també ens travessa des de la
diàspora
Encara
que moltes de nosaltres visquem fora del Brasil, aquesta tragèdia ens toca
directament. Les nostres germanes, filles, nebodes i mares continuen allà, als
mateixos carrers i faveles marcats per la por i pel dol.
Som
una comunitat migrada, però no desconnectada. Portem a la pell i a la memòria
el pes del racisme estructural que ens persegueix tant al Brasil com aquí, a
Europa. L’hem hagut d’afrontar als carrers, als espais laborals, a les
institucions i als nostres cossos.
El reconeixem en aquest racisme institucional que posa una diana sobre els
nostres caps, que criminalitza la nostra existència i que sovint ens fa sentir
por de tornar a casa o de viure plenament al nostre propi país.
Aquest
acte a Barcelona és més que un gest simbòlic, sinó un crit col·lectiu de les
dones migrades, una exigència de justícia, reparació i vida digna. És un
recordatori que les nostres vides negres importen aquí i allà, i que no hi
haurà pau sense veritat ni garanties de no repetició.
Un patró històric
d’extermini
Diversos moviments
socials i centres d’investigació identifiquen aquesta massacre com a part d’un
projecte sistemàtic d’extermini de la població negra i perifèrica.
L’Institut
d’Estudis de la Religió (ISER), al seu Informe sobre letalitat policial i racisme
estructural al Brasil (2023), alerta sobre el racisme estructural que
associa pobresa amb criminalitat i legitima la violència policial.
Organitzacions
internacionals com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han documentat
repetidament l’ús excessiu de la força en operacions a les faveles:
Amnistia
Internacional (2022). Brasil: la política
de seguretat pública i la violació sistemàtica dels drets humans i Human
Rights Watch (2024). World Report 2024:
Brazil.
L’ús recent del
terme “narcoterrorisme”, impulsat per la cooperació entre Brasil i Estats
Units, ha servit per reforçar la militarització interna i justificar execucions
sota una suposada “guerra legítima”. Tanmateix, la Constitució del Brasil, a
l’article 5è, prohibeix la pena de mort i garanteix el dret a un judici just.
Quan sentim parlar
de les massacres a Gaza, al Sudan o a la República Democràtica del Congo,
tendim a pensar que són tragèdies llunyanes, però totes comparteixen un mateix
patró: les víctimes solen ser persones negres, racialitzades, empobrides, dones
i infants.
A Gaza, milers de
civils palestins han mort sota bombardeigs constants; al Sudan, el conflicte
entre faccions militars ha provocat més de deu milions de desplaçaments; a la
República Democràtica del Congo, la violència i la fam s’entrellacen amb
l’extracció de coltan i cobalt, minerals essencials per fabricar els
dispositius que fem servir cada dia.
I al Brasil, el
passat 28 d’octubre, a les faveles del Complexo do Alemão i Penha, una operació
policial va deixar almenys 138 persones assassinades en un sol dia, la majoria
joves negres.
No és un fet
aïllat. Cada dia, desenes de joves negres són víctimes de la violència estatal
al Brasil, víctimes d’una política de seguretat que actua com si la pobresa fos
un delicte i la negritud, una amenaça.
Fa dos anys, a
l’estat de Bahia, la
Massacre de Gamboa va evidenciar el mateix patró: una operació policial que
va acabar amb l’execució de 9 persones i amb la comunitat aterrida. Dos anys
després, la denúncia contra els agents responsables continua sent una excepció
en un país on la impunitat és gairebé total.
Al Brasil, com en
tants altres llocs del Sud Global, la diana sempre apunta als mateixos cossos:
negres, pobres i perifèrics. La bala canvia d’idioma, però la lògica és la
mateixa. El que uneix aquests escenaris —de Rio de Janeiro a Gamboa, de Gaza al
Congo— és una mateixa arrel: la continuïtat del colonialisme i del racisme
estructural.
Entendre això no és
qüestió de culpa individual, sinó de responsabilitat col·lectiva. Significa
reconèixer que vivim en un sistema que normalitza la desigualtat i decideix, de
manera silenciosa, quines vides són protegides i quines són prescindibles. El racisme
no es limita als prejudicis personals: és una estructura global de poder que
travessa fronteres, economies, polítiques i mitjans de comunicació.
Hipocresia del poder: la
violència sempre apunta cap avall
Cal
recordar que les majors confiscacions d’armes i drogues de la història recent
del Brasil no van ocórrer a les faveles, sinó en entorns vinculats a les elits
polítiques, militars i econòmiques — i, en aquests casos, no es va disparar ni
un sol tret, ningú va resultar ferit ni mort.
El
2019, la policia va trobar 117 fusells automàtics a casa d’un amic de
l’ex-policia Rony Lessa, acusat de l’assassinat de la regidora Marielle Franco.
Segons
va informar G1 Globo, les armes
estaven desmuntades però operatives, i l’operació es va dur a terme sense
violència ni resistència. Aquell mateix any, un
avió de la Força Aérea Brasileira va ser interceptat a Espanya amb 39 quilos de
cocaïna a bord, sense enfrontaments ni víctimes.
Més recentment, el
Ministeri Públic va sol·licitar l’alliberament del cosí del diputat Nikolas
Ferreira, empresonat per tràfic després d’un error judicial.
A l’agost de 2025, la
policia civil de São Paulo va desmantellar un esquema de blanqueig de diners
del PCC, amb un volum estimat de 52 milions de reals vinculats a empresaris
de la Faria Lima — el cor del poder financer brasiler — sense cap intercanvi de
trets.
Tot
i aquests casos, l’Estat brasiler continua concentrant el seu aparell bèl·lic a
les faveles. Quan les armes s’amaguen als barris rics o la cocaïna vola en
avions oficials, l’Estat actua amb cautela i respecte. Però quan es tracta de
joves negres i pobres, la resposta és immediata, letal i desproporcionada. El
problema, per al poder, mai no han estat les drogues ni el crim organitzat: el
problema és la favela.
Exigències internacionals
de justícia
Davant la magnitud
dels fets, les organitzacions convocants exigeixen:
- La creació d’una comissió internacional i
independent d’investigació, amb participació d’experts forenses i
organismes de drets humans.
- La rendició de comptes de qui va ordenar i
executar l’operació, inclòs el governador Cláudio Castro.
- L’obertura d’una Comissió Parlamentària
d’Investigació (CPI) al Congrés Nacional.
- L’impeachment
i la detenció preventiva del governador per crims d’Estat.
- La reparació integral de les famílies, amb
suport psicològic i el dret a enterraments dignes.
- Una revisió profunda de la política sobre
drogues, per abordar-la com una qüestió de salut pública i no de
seguretat.
Per la vida, la veritat i la reparació
“Quan una mare perd un fill, totes les mares
en perden un també.”
Des
de Barcelona, unim les nostres veus al crit de les faveles: Prou morts!
Prou racisme d’Estat! Justícia
i reparació per les víctimes de Alemão i Penha!
No hay comentarios:
Publicar un comentario